Aquesta estadística ens indica el procés que s’ha produït en cosa de pocs anys i que indica un salt en el canvi d’època. La segona dècada del segle va portar una baixada significativa en el nombre dels infants que s’inicien a la fe en la catequesi. Però el sotrac es va produir quan va venir la pandèmia. Va ser aleshores que va caure sobtadament el nombre dels catequitzats. En canvi, des d’aleshores, sembla que la tendència és estabilitzar-se. El percentatge d‘infants i adolescents que participen en la catequesi es correspon amb el de la nostra zona pastoral i, per extensió, al conjunt de la diòcesi i, amb matisos, a tot el Principat de Catalunya. El món occidental ric i, molt específicament l’Europa liberal, es troba immersa en un procés de transformació a molts nivells que, naturalment, afecta la vida de l’Església. Estem passant pàgina a l’època de la cristiandat. Un indicador d’això és que, al mateix temps que baixa la participació de la massa social en la vida de l’Església (pocs baptismes d’infants, menys primeres comunions i confirmacions, poquíssims matrimonis sagramentals…), creix el nombre de catecúmens. És a dir, de persones adultes que demanen rebre el baptisme. En la nostra diòcesi aquesta realitat cada any creix significativament. I la tendència continua. Es tracta de gent del país, a qui els pares ja no van batejar. Curiosament, molts d’ells confessen que el referent per a la descoberta de la fe han estat les seves àvies. Potser per això, el nombre més estable i consolidat és el de la catequesi d‘adults. En qualsevol cas, constatem que, els qui s’acullen a la vida de l’Església ho fan per convicció